Gordofòbia: una discriminació no reconeguda


Molts pacients es troben en situació de risc de desenvolupar trastorns de conducta alimentària


22/11/2021 13:00:00 · Per Informatius



una informació d'Àlex Bello i Àlex Calaff

La gordofòbia és una discriminació com ho és la islamofòbia o l’homofòbia, però que a Espanya no es reconeix com a tal. De fet, si es busca la paraula a la Real Academia Española o al DIEC, el resultat és: “la palabra gordofobia no está en el diccionario”.

 

Tot i no aparèixer cap referència al diccionari, la gordofòbia és un problema greu que pateixen moltes persones a Espanya, de manera conscient o inconscient, i que els afecta en tots els àmbits de la seva vida. El simple fet d’utilitzar la paraula ‘gordo’ com un insult o com a malnom és un indicador d’aquesta discriminació. Hauria de ser una característica física més com ser alt o baix, per exemple.

Magdalena Piñeyro és una activista de la lluita contra la gordofòbia que ha escrit dos llibres sobre el tema i que ha redactat la ‘Guía básica sobre gordofobia’ pel govern de Canàries. Piñeyro defineix la gordofòbia com “l’odi, el rebuig i la violència que pateixen les persones ‘gordes’ pel simple fet de ser ‘gordes’”.

 

La gordofòbia en dones i homes

Tot i que la gordofòbia és un problema que afecta tant a dones com a homes, les dones ho pateixen de forma més agreujada. Tal com explica Carmen Godina, del compte de Twitter Stop Gordofobia en una entrevista per al portal 'Esquire', amb els homes hi ha més tolerància. En canvi, amb les dones no. Godina comenta que “hi ha un cànon de bellesa molt marcat per a les dones, que s'alimenta de la indústria de la moda, i que fa que la societat vegi a les dones grasses com a un llast social, que mai podran aconseguir res a la vida. Aquest fet es retroalimenta amb les xarxes socials, un espai on tot sembla ser perfecte, amb cossos normatius”.

Però les xarxes socials són un món paral·lel al real. Iratxe Miguel, dietista especialista amb enfocament HAES (salut en totes les talles), assegura que les xarxes socials fomenten aquests cànons "hi ha models que no es reconeixen quan es veuen a elles mateixes a les xarxes". Per això, tot i que no està en contra de l’ús de filtres, considera que és important que es normalitzin diferents tipus de cossos, ja que "si des de petit només veus cossos normatius i ‘perfectes’, sents que ets diferent".

Les persones grasses tenen més dificultat per a trobar roba a les botigues. Un altre cop, aquest exemple s'agreuja en el cas femení. Tal com explica l'Institut Canari d'Igualtat, el cànon imposat basat en la primesa fa que les persones que pateixen sobrepès no puguin accedir a les peces dissenyades per a cossos aparentment perfectes. Així doncs, tenen problemes per trobar elements tan bàsics i indispensables com una bona jaqueta per l'hivern, unes botes per la pluja o un biquini per anar a la platja. A més, els productes destinats a les persones grasses solen ser més cars en comparació amb les talles ‘normatives’.

Miguel explica l'impacte negatiu que tenen dites situacions en alguns dels seus pacients: "Les persones gordes no trien la roba que els agrada, trien el que els queda. No es poden posar el que els representa". A més, la dietista visibilitza que el fet d'anomenar a les talles que necessiten com a "talles grans" és un fet gordofòbic i destaca que "la gran majoria són de colors foscos".

Algunes marques com Mango, van apostar per crear una branca anomenada 'Violeta', una tenda on tan sols hi havia talles més grans. Un espai físic i un nom diferent de la marca que va fer que moltes persones se sentissin avergonyides per haver d'anar-hi. “La sensació que donava és que si tenies una talla socialment acceptada podies entrar a la botiga Mango, però si tenies una talla més, llavors tan sols podies anar a la Violeta. Ara només venen els productes online” explica Miguel.

No obstant això, els homes també pateixen gordofòbia. En el seu cas, tot i que està més acceptat, s’associa el fet d’estar gras a una pèrdua de virilitat i masculinitat. Un cos rodó amb corbes i pits pot ser considerat femení. Tot i això, un cos amb una mica de panxa pot arribar inclús a ser considerat atractiu per a la societat, mentre que el mateix cos en dones seria totalment inacceptable.

 

Els problemes psicològics

Moltes persones gordòfobes opinen sobre l’estat físic i la salut de les persones grasses amb excuses com “ho faig per la seva salut” o per “incentivar-les a canviar”, però la realitat és que no els estan fent cap mena de favor, més aviat al contrari.

Isabel Yolocitlali és una psicòloga mexicana que treballa amb un enfocament HAES. Ella coneix de primera mà la gran quantitat de problemes psicològics que la gordofòbia provoca, ja que treballa amb moltes persones que pateixen la discriminació: “Per començar, moltes de les persones que són discriminades per ser gordes tenen depressió, ansietat, sentiment de culpa, vergonya i odi cap al seu propi cos”.

Persona utilizant la bàscula. Font: Giromedical.
 

Les situacions que els afectats han d’encarar són molt violentes i difícils de portar. Per exemple, viuen en un context de discriminació laboral en el que són excloses de multitud de feines pel seu físic com la d’hostessa. Yolocitlali explica que el fet de tenir menys oportunitats de trobar feina “els porta a situacions de pobresa i frustració personal que tenen unes conseqüències psicològiques devastadores”.

Molts dels seus pacients es troben en situació de risc de desenvolupar trastorns de conducta alimentària perquè “la societat els ha creat una por gegant a engreixar i els ha fet creure que tenen una força de voluntat nul·la pel fet de no aconseguir un cos normatiu”. El sentiment de por el tenen molt sovint, inclús en situacions tan quotidianes com anar a classe, fer esport, comprar roba o revisar les xarxes socials.

 

“Moltes de les persones que són discriminades per ser gordes tenen depressió, ansietat, sentiment de culpa, vergonya i odi cap al seu propi cos”

 

La psicòloga destaca també el risc de soledat i aïllament que pateixen: “No troben refugi en cap espai; a vegades ni amb la família. Molts cops no volen ni anar a celebracions familiars per no escoltar comentaris sobre el seu pes o sobre dietes. A més, el fet de no poder triar pràcticament ni la roba que es posen no ajuda gens”.

Les conseqüències són tan greus que, a vegades, se senten fins i tot deshumanitzades: “les persones gordofòbiques anul·len els seus sentiments, les seves necessitats i les seves opinions pel simple fet de ser gordes. No les fan sentir ‘humanes’” explica la psicòloga mexicana.

 

La gordofòbia als centres mèdics

Un fet molt preocupant de la gordofòbia es dóna en els centres mèdics i suposa una vulneració del dret bàsic a rebre una atenció sanitària de qualitat. Aquesta, tal com explica Yolocitlali, "es presenta quan una persona 'gorda' va al metge per qualsevol motiu i, ràpidament i sense cap anàlisi, li diuen que el problema és que té sobrepès". L’única solució que els metges i metgesses ofereixen és la de menjar ‘millor’ o menys i “les persones ‘gordes’ acaben marxant a casa amb una dieta i les ‘primes’ amb un tractament”.

Iratxe Miguel destaca que “la gent associa una persona amb cos gran a uns mals hàbits i una mala alimentació i, per tant, a una persona sense salut”. Per això, molts metges i metgesses assenyalen el sobrepès com a causa del malestar dels seus pacients.

 
 

Tot i que, òbviament, no tots els professionals actuen negligentment, sense dubte es tracta d'un problema molt perillós i que, en alguns casos concrets, poden ser extrems. La psicòloga mexicana explica un cas real amb un final fatal: "Un home 'gordo' va anar al metge per un dolor de panxa. El professional, sense examinar-lo, el va enviar a un dietista per perdre pes. Al cap d'uns mesos, l'home va tornar a la consulta: no havia perdut pes i el dolor, lluny de desaparèixer, havia augmentat. El metge va repetir el procediment i el va fer anar al mateix dietista a provar una nova dieta. Al cap de dos anys, el pacient estava molt malament i el metge va decidir fer-li una exploració. Tenia càncer de còlon i ja era terminal. Actualment, l'home ja està mort".

 

Què fan les institucions?

Tot i ser un problema latent a la societat actual, Espanya no reconeix la gordofòbia com una discriminació. Una de les poques comunitats autònomes que ha emprès accions des de les institucions són les illes Canàries. En això hi té molt a veure Magdalena Piñeyro, que resideix allà. Ella ha redactat amb el govern de Canàries, la ‘Guía básica sobre gordofobia’ per començar a sensibilitzar a la societat sobre el problema. A més, la Conselleria d’Igualtat de les Canàries, dirigida per Podemos, va destinar enguany 2021 més de vint-i-cinc mil euros a la lluita contra la gordofòbia. Amb els diners, es van poder fer seminaris i xerrades sobre el tema.

Les institucions encara estan lluny de proporcionar eines eficients per a combatre el problema. Rosa Martí, periodista que ha fet diversos articles sobre la gordofòbia, considera que per erradicar-la “cal una bona campanya mediàtica, però sobretot, una bona educació des de la infantesa. Un ensenyament basat en el respecte i en la diversitat de cossos hauria de ser obligatori a tots els centres”.

 

L'activisme 'gordo'

La gordofòbia és, com el racisme o l'homofòbia, una discriminació que s’ha de combatre des de l'activisme i la cultura. Llibres com 'Diez gritos contra la gordofobia' o 'Stop gordofobia' y las panzas de subverasi', ambdós de l’activista Piñeyro i comptes a les xarxes socials com Stop Gordofobia o Komando Gordix juguen un paper fonamental a l'hora de conscienciar a la societat i normalitzar el fet que una persona sigui grassa.

Les xarxes socials són una bona eina per divulgar aquest tipus de continguts. Miguel valora que "tot i que les xarxes socials són un lloc on atacar fàcilment a algú amb un cos gran, també han donat molta visibilitat a l'activisme gras, en què cada dia hi ha més aliades". Cert és que l'odi està present, però el moviment contra la gordofòbia guanya, poc a poc, més força. Stop Gordofobia compta amb més de catorze mil seguidors a Twitter. A més, a Instagram, activistes com 'artemapache', suma també més de catorze mil seguidors.

Pel fet que la gordofòbia no es reconeix com a una discriminació actualment no existeixen dades sobre el problema. El que sí que es comptabilitza a Espanya són les persones que tenen obesitat (cal indicar que es tracta d’un terme molt rebutjat per la comunitat en contra de la gordofòbia per l'estigmatització que comporta). Les xifres es poden utilitzar per fer una estimació de les persones que poden patir els efectes de la gordofòbia a Espanya: segons dades del ministeri de Sanitat, l’any 2020 un 16% dels adults patien obesitat. Un 15,5% del total de dones, i un 16,5% del total d’homes. Una discriminació que afecta milers i milers de persones en tot el país.

UABmèdiaUABmèdia UABtvUABtv UABràdioUABràdio Més