Alba León
Les tecnologies de la informació han provocat grans canvis en els processos comunicatius des que es van començar a desenvolupar. Ara l’usuari no només pot consultar qualsevol classe d’informació, sinó que també pot crear-la i difondre-la a través de les xarxes socials i, en alguns casos, poden arribar a influenciar l’opinió de grans grups de persones.
Per altra banda, no tothom és capaç d’adaptar-se igual a la nova societat de la informació. Els grups d’edat més grans i els més vulnerables tenen certes dificultats per accedir a les tecnologies i per comprendre-les, sobretot els majors de 65 anys que encara entenen la vida sense l’ús de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC).
L’aparició de noves eines, que la tecnologia ha posat al nostre abast, permeten que interactuem amb consumidors i lectors que han passat de ser receptors passius a ser actius mediàtics. El paper dinàmic, creador i reivindicatiu de la ciutadania es tradueix en usuaris cada vegada més exigents amb els continguts que consumeixen a les xarxes.
D’aquesta manera, els mitjans han d’assegurar-se que el seu contingut sempre destinat als usuaris, estigui adaptat a les característiques que aquests volen, generant continguts visuals, breus i ràpids. A més, la llibertat que dona internet permet l’accés a qualsevol classe d’informació disponible a la xarxa. Això planteja una nova rutina pels mitjans, que d’aquesta manera, han de ser cada vegada més rigorosos amb els seus continguts, donat que l’usuari ara els pot buscar a qualsevol lloc.
Segons afirma Marc Lesan, youtuber i realitzador català “la gent cada vegada és més periodista a petita escala. Entre creadors de contingut i periodistes al final s'escurcen les diferencies, sobretot si els youtubers fan continguts com en Tamayo, fent una mica de periodisme de terreny. Qualsevol youtuber que vulgui desmentir alguna cosa o vulgui aportar fets objectius... al final fa tasca de periodista”.
De la mateixa manera, els mitjans convencionals s’han vist en l’obligació d’adaptar-se a aquest nou paradigma comunicatiu per tal de perllongar la seva presència a les plataformes digitals. El que ara passa a la xarxa té cabuda a l’agenda-setting de les principals cadenes, capçaleres i emissores. Ara es fan eco dels continguts que es fan virals a internet i d’informacions que, a vegades, són creades i protagonitzades per usuaris anònims.
Però, els mitjans també han trobat un escenari nou per evolucionar. És el que Roger Fidler, periodista i expert en noves tecnologies, defineix com a mediamorfosis. És a dir, el canvi que s’ha produït en els mitjans de comunicació gràcies a l’avenç de les tecnologies i les noves demandes de la societat.
Segons un estudi del IBV (Institute for Business Value), una de les innovacions que més ha impactat als consumidors és el consum de mitjans digitals, amb aplicacions que permeten, entre altres coses, veure esdeveniments esportius o concerts en streaming. Aquestes millores s’han vist implementades arran de la pandèmia, que ha provocat un gran canvi en la conducta dels consumidors i en les formes que utilitzen ara per cercar informació. I les xarxes han adquirit un lloc encara més important per a la població i pels mitjans. De fet, alguns periodistes explicaven al Congrés de Periodisme de Huesca 2022 que les xarxes socials i internet han arribat als mitjans per quedar-se.
Segons afirma Fernando Garcia, organitzador del congrés, en declaracions pel programa Cámara Abierta, “a poc a poc hem d’acceptar aquestes noves xarxes i la nova forma de comunicació. YouTube és la televisió més vista el món, per exemple. Llavors, no acceptar que un youtuber pot fer informació és disparar un tret a la realitat”. De fet, segons les dades de l’OCENDI de 2011, internet ha desplaçat a la televisió com a mitjà preferit pels joves d’entre 18 i 25 anys. Ara prefereixen consumir espais individuals “a la carta” a través de la xarxa.
El problema apareix quan la gent utilitza exclusivament les xarxes per informar-se. Segons dades aportades al mateix congrés, a Espanya el 20% dels ciutadans s’informa a base de tuits, una forma poc adequada d’estar informat segons opina, Paloma Estevan, eriodista del Periódico España, al programa Cámara Abierta,“una cosa és que entris a donar un cop d’ull i veure els titulars i una altra és creure’t que estàs informat per fer això”.
Per altra banda, les xarxes són, cada vegada més, el canal per informar dels periodistes freelance. De fet, un 84% dels periodistes utilitzen Twitter diàriament. Un exemple d’ells és en Sandro Pozzi, periodista freelance amb més de 25 anys d’experiència, qui s’ha reciclat com a periodista de premsa tradicional i usa les xarxes com a mitjà per informar. Amb més 12 milions d’interaccions i 32 mil seguidors a Twitter, Pozzi considera que “tenim una visió negativa de les xarxes perquè d’alguna manera són les que han posat de genolls al periodisme que es fa a les redaccions” explicava també a Cámara abierta.
Segons Online Business School, els joves d’entre 16 i 24 anys són propensos a compartir les publicacions de les xarxes socials, ja que el 50% de la població online d’aquesta franja d’edat afirma que una de les principals raons per la qual utilitzen les plataformes és trobar contingut divertit o entretingut. A més, és el grup que més comenta i interactua a la xarxa.
El nou panorama mediàtic ha impulsat la creació de nous espais virtuals en els quals els joves prenen protagonisme. En un món on la informació està a l’abast de tothom caldria preguntar-se si els individus comptem amb les eines necessàries per analitzar de manera crítica el que expliquen els mitjans i diferenciar-ho dels que es diu a les xarxes. A vegades és difícil saber què és veritat i què no en un món on existeixen les fake news i on els consumidors d’informació també poden comunicar.
