Àlex Bello i Àlex Calaff

El paradigma actual existent dins el món comunicatiu ha obert un nou ventall de possibilitats comunicatives tant als mitjans de comunicació com als periodistes. A través de diversos recursos i suports, es poden reinventar i produir peces atractives i de molta qualitat. 

Les noves formes de comunicar estan marcades per tres grans fenòmens: les xarxes socials, les noves tecnologies i les ja explicades noves narratives. Tot plegat, i amb els constants i accelerats canvis tecnològics, generen disrupcions en un escenari mediàtic dominat actualment per les xarxes socials. Segons l’informe Media Navigator 2021 elaborat per Kantar, el 71% dels joves entre 16 i 24 anys s’informen a través de les xarxes. A més, el mateix estudi constata que, a Espanya, el 52% dels professionals de la informació creuen que cada cop hi ha menys confiança en els mitjans. Així doncs, plataformes com Tik Tok o Twitch, entre altres, es posicionen com a grans oportunitats per recuperar una audiència que cada cop està més desconnectada dels mitjans tradicionals. 

L’estudi ‘Nuevas narrativas en los cibermedios: de la disrupción a la consolidación de formatos y características’, realitzat per Jorge Vázquez-Herrero l’any 2020, destaca la influència dels mòbils en aquest nou escenari mediàtic, així com el paper dels algoritmes i els microformats que inunden les xarxes socials. 

De fet, a l’estudi ‘Digital 2021 España’, elaborat per We Are Social amb la col·laboració de Hootsuite i publicat l’any 2021, presenta una dada molt curiosa: la quantitat de telèfons mòbils a Espanya supera a la població total. 54,34 milions de mòbils connectats, el que equival a l’116,2%. 

Un d'aquests nous paradigmes que es plantegen són les noves narratives. Segons Candela Ollé, directora del Màster de Periodisme i Comunicació Digital a la Universitat Oberta de Catalunya, “són una altra manera d'explicar històries, però amb diferents plataformes, formats, llenguatges... ". Permeten als mitjans de comunicació “agrupar molts llenguatges periodístics que abans es tractaven individualment”, detalla. 

Ollé afegeix que, amb les noves narratives, “es produeixen peces més completes que permeten explicar una història des de diferents perspectives, produint un format que atrapa i agrada”. Els gèneres periodístics, en aquest nou entorn comunicatiu lligat a conceptes com algoritme, intel·ligència artificial, o Big Data, transiten cap a una hibridació molt potent que ajudarà a abandonar les rígides categoritzacions que han existit durant tota la vida.  

Els nous formats, en gran mesura, busquen la implicació i participació de l’usuari. L’anterior estudi presenta opcions com el documental interactiu, a cavall entre el documental periodístic i el cinematogràfic, que busca una contribució activa de l’usuari i que té un rol específic en la peça. També les tecnologies immersives, que aporten sensació de presència i versemblança física per gaudir d’una altra experiència de consum. O la gammificació, que busca una aproximació a la realitat des d’una perspectiva molt més lúdica i que necessita de la implicació de l’usuari amb les seves decisions durant el relat.  

Laura Cervi, professora de Periodisme i Ciències de la Comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona, destaca el fet que “els canvis tecnològics, en tots els àmbits de la vida, tenen aspectes positius i negatius. Hi ha tecnologies que ajuden molt al periodisme, però que també tenen el seu perill”. 

 

Les noves tecnologies que potencien el periodisme 

Els algoritmes són la tecnologia de moda, tothom parla d’ells, i no són més que un conjunt finit de passos per executar una tasca que permeten la personalització de la informació. D’una banda, és molt positiu perquè “ofereix una dieta informativa molt més adaptada a les necessitats del consumidor i això fa créixer l’interès”, explica Cervi. D’altra banda, “pot ser molt perillosa, creant un univers fals que es pot entendre com a real”, constata la professora. 

La personalització de la informació, en un mal ús, pot crear filtres bombolla i provocar l’efecte cambra d’eco. El primer concepte correspon a “rebre només informacions que reforcen la nostra ideologia i ens aïllen d’altres punts de vista”, explica Cervi. Això fa que a poc a poc, ens anem endinsant en un món completament esbiaixat. Amb males intencions, pot arribar a polaritzar una societat.  El segon, força similar, fa referència al fet “d’entrar en contacte només amb informacions que ja tenen el teu propi biaix. Contribueix a reforçar les nostres creences i, erròniament, a considerar-les com a veritats absolutes”. 

Candela Ollé puntualitza que “hi ha una part important de la població que no és conscient d’aquesta selecció ideològica”, el que representa un problema força greu. Afirma que “la informació que rebem ha estat seleccionada amb uns interessos econòmics i polítics”. 

La intel·ligència artificial i el Big Data són dues tecnologies que van pràcticament agafades de la mà i que tenen incidència directa en el periodisme actual.  L’origen de la intel·ligència artificial és remunta als anys 50, quan matemàtics, científics i filòsofs, entre els quals destaquen Alan Turing i Claude Shanon, van aprofundir en el concepte i el seu desenvolupament. La intel·ligència artificial són sistemes informàtics capaços de realitzar de manera autònoma feines que necessiten de la intel·ligència humana.  

Cervi opina que “permetran que el periodista retorni a la investigació. Aquestes eines estalvien molt temps i alliberen al periodista d’haver de fer feines més analítiques”. A priori, han d’acompanyar i potenciar al professional, però també pot infravalorar la imatge de la professió. L’experta exposa que “alguns mitjans esportius fan les notícies de categories inferiors amb un robot; són totes iguals i no tenen cap mena d’essència”. Tanmateix, quan es parla d’intel·ligència artificial és inevitable no parlar de la possible pèrdua de llocs de treball. Cervi avisa que “sobretot els més grans, pel que fa a l’edat, tenen por que succeeixi”.  

Totes aquestes tecnologies tenen molt a veure amb les xarxes socials, les quals són una gran oportunitat per connectar fàcilment amb l’audiència i permeten als periodistes augmentar les seves marques personals. Les més usades a Espanya, a gener de 2021, són Whatsapp, YouTube, Facebook i Instagram, segons l'estudi ‘Digital 2021’, realitzat per We Are Social amb la col·laboració de Hootsuite.  

Malgrat això, els exagerats algoritmes potencien en molts casos els filtres bombolla o l’efecte cambra d’eco. També demanden una immediatesa exagerada i existeix una lluita ingent per captar l’atenció de l’usuari. Això provoca un risc molt elevat de fake news i una sobreabundància de contingut enganyós o click bait.  

Font: Emprendedores

A causa d’aquesta lluita pel posicionament a les xarxes, cada vegada resulten més importants els experts en SEO (Search Engine Optimization), que tot i no ser periodistes, saben com augmentar la visibilitat d’un lloc web als motors de cerca. Cervi reconeix que “molts caps de redaccions ja no volen periodistes crítics i que traslladin la realitat a la societat. Volen perfils que sàpiguen utilitzar molts programes i siguin cracks de la informàtica”. L’objectiu és guanyar la batalla per l’atenció del públic a les xarxes. 

Més enllà d’aixó, el problema és que, s’està produint una batalla per captar l’atenció del públic a les xarxes, perNo obstant això, creu que les xarxes socials representen “grans oportunitats pels periodistes que donen poder i llibertat professional”. En aquest sentit, Candela Ollé pensa que, tot i ser una gran oportunitat, destacar-se com a marca personal a les xarxes socials “és un tema delicat” i que no agrada a tots els periodistes:  “hi ha que en fan un ús professional del seu perfil privat, però altres que el volen mantenir privat i personal; ambdues opcions s’han de respectar”.  

L’experta també destaca els podcasts com a noves oportunitats per comunicar: “són tota una tendència, és un format que enganxa i que, arran de la Covid-19, ha crescut molt el format”. Concretament, les reproduccions de podcasts en espanyol durant el primer semestre de l’any 2020 van créixer un 94% segons un estudi realitzat per VoxNest. 

 

El procés d’adaptació dels mitjans a les noves formes de comunicar 

Els mitjans de comunicació executen diàriament una tasca per intentar adaptar-se a aquestes noves plataformes i formes de comunicar. Ollé assegura que "són conscients que no poden perdre aquestes oportunitats d'atrapar a una audiència important i que està totalment desvinculada dels mitjans convencionals". 

Personalment, creu que Tik Tok i Twitch “són les plataformes amb més potencial; no només per captar l’audiència més jove, sinó també pel futur periodístic”. De fet, ja hi ha periodistes que s’han mudat a la plataforma porpra, com Ruben Martín o Gerard Romero, i a poc a poc, certs mitjans convencionals estan començant a adaptar contingut a Tik Tok, com Catalunya Ràdio.  De fet, la primera, compta ja amb més de 8’8 milions d’usuaris actius a Espanya i, 4 de cada 10 tenen entre 16 i 25 anys. 

Font: Entremetidos

Laura Cervi, pensa que “els mitjans fan el que poden” i posa en evidència que “la gran majoria ja estan a xarxes com Twitter, Instagram o Facebook, fent cada cop més contingut de caràcter innovador”.  

Les decisions que es prenen en algunes redaccions, encara que semblin errònies, com la contractació d'experts en SEO o informàtica abans que periodistes, es duen a terme pensant en l'adaptació a les noves plataformes i oportunitats. Tenint en compte aquests factors és normal que certs treballadors tinguin reticències, tal com comentava anteriorment Cervi. 

Per materialitzar dita adaptació cal encaixar amb les demandes del públic, així com produir contingut que els interessi i periodistes amb habilitats per fer-ho. Però, fins a quin punt ha canviat tot? 

 

La figura del periodista, les demandes del públic i el contingut de la informació 

La figura del periodista ha anat mutant a mesura que s’han presentat noves tecnologies i oportunitats. Laura Cervi explica que “ja no existeix el periodista de premsa, de ràdio o de televisió. L’actual és una mica tot terreny”. Tot i això, considera que “hi ha molta parafernàlia amb el concepte periodista total” i creu que “ha de tenir alguna capacitat tecnològica, però principalment ha de ser capaç de tenir pensament crític”. Ollé creu que tot i que “la tendència és a saber fer una mica de tot, continua sent igual de vàlid qui només executa una tasca, però és molt bo en ella". El que sí que considera imprescindible és que "conegui les noves narratives, ja que és una necessitat davant les noves realitats de consum”. Tot i les evidents diferències tecnològiques, com el fet de no tenir presència a les xarxes socials, per exemple, Ollé apunta que l'essència del periodista es manté: “el periodista encara és curiós i vol explicar què passa de la millor manera possible”.  

L’estatus que el periodista tenia, apunta Cervi, sí que ha variat: "fa 25 anys tenia una aura diferent, transmetia la veritat. Avui dia, si comet un error té milers de comentaris a Twitter rectificant-lo”. Considera que s’ha produït una “democratització entre la figura del professional i el públic”. Pel que fa a les oportunitats, però, opina que el periodista d’avui dia en té moltes més: “es poden obrir canals a Twitch o YouTube, per exemple. Com és obvi, no es faran milionaris, tanmateix no deixa de ser una oportunitat més. També compten amb més recursos i eines. Pot decidir si ser transmèdia o crossmèdia. No estan tan limitats.” 

 

Les exigències del públic també han canviat 

De la mateixa manera que el periodista s’ha transformat, també ho ha fet el públic i la seva manera de consumir informació. Cervi el descriu com a “més exigent i consentit”. Amb la personalització de la informació, només esperem coses que ens agraden. “Quan no les tenim ens ofenem”, afegeix.  

Actualment, la immediatesa juga un paper clau en la comunicació. “La capacitat d'atenció cada cop és més baixa, fins a arribar als 15 segons de Tik Tok", afirma l’experta. L'usuari d’avui en dia "ho vol tot ràpid, fàcil i divertit", descriu. Però la realitat, com assegura "és que certs conceptes no es poden explicar en 15 segons d’un vídeo de Tik Tok o una piulada a Twitter de 150 paraules". 

Font: Revista Literaria Monolito

El contingut de la informació 

Tot plegat afecta el contingut de la informació. Els periodistes gaudeixen d’eines per fer peces més completes, integrant diferents elements. També de suports i formats que permeten explica històries de manera més original i amb capacitat de generar més interès.  

Tanmateix, la tendència generalitzada és la publicació d’articles on prima el text (amb paraules clau que permeten un bon posicionament als motors de cerca) acompanyat d’imatges o vídeos (que solen cridar l’atenció) i amb fàcils opcions de compartir els contingut a les xarxes socials. En cas que la peça tingui algun hipertext, sempre solen portar a altres continguts del mateix mitjà, per tal de generar més tràfic. 

Vivim en un context d’infoxicació i desinformació. Cervi explica que “rebem massa informació i el sistema se sobrecarrega. Això fa que el cervell sigui incapaç de valorar si una informació és de qualitat o no”, realitat que fa créixer exponencialment el nombre de fake news. De fet, segons l’estudi Digital 2021 Global Overview Report, elaborat per We Are Social UK, el 65,1% dels espanyols mostra preocupació per no saber quines notícies són certes i quines falses.  

La immediatesa, que “també té connotacions positives”, matisa Cervi, “provoca que alguns periodistes contribueixen a crear i escampar notícies falses, al no comprovar certes informacions”. Aquest fenomen també tendeix a reduir l’extensió de les peces i a usar un vocabulari menys elaborat, “cada cop hi ha menys espai per a peces a les que cal dedicar 30 minuts de lectura, amb llenguatge tècnic i les quals s’han redactat amb les millors paraules possibles”, opina la professora. 

Així doncs, la comunicació està sempre en constant evolució i no deixa d’oferir noves oportunitats i productes. El resultat resulta ser sempre el mateix: professionals que, malgrat certs dubtes i reticències, han estat capaços d’afrontar els reptes comunicatius de l’època. Tal com afirma Laura Cervi, enguany “hi ha més oportunitats que mai”, opcions i possibilitats que, tal com puntualitza, s’han de saber emprar per evitar efectes negatius que restin llibertats i exterminin la capacitat crítica de la societat.