El vot de què?

L'auge de la dreta espanyola i catalanista, la davallada d'ERC i l'abstenció han marcat els comicis del 28M


29/05/2023 19:43 · Per Informatius



OPINIÓ

 

Un cop havent reflexionat amb el coixí els resultats i, quan ja han passat unes quantes hores del final dels comicis, ha arribat el moment de fer una anàlisi dels resultats i valorar quin impacte poden arribar a tenir aquests.

 

AUGE DE LA DRETA?

Finalitzat l’escrutini dels vots de les eleccions autonòmiques a les 12 comunitats a les quals se celebraven, el mapa quedava tenyit d’un color blau cel amb una presència esporàdica del vermell. Així, el PP s’acabava proclamant com a clar vencedor a Espanya tant amb vots, com amb regidors i, guanyant en les principals ciutats com València, Palma Sevilla o Madrid, on ho feia amb majoria absoluta. En contrast amb aquestes, però el PSC es proclamava com a vencedor en les eleccions municipals a Catalunya en ser la força més votada amb el 23,71% del total d’aquests.   

Tot i això, la dreta també ha sabut trobar la seva via d’entrada al territori català. El clar exemple de victòria per la formació blava ha estat el de Badalona, on Albiol ha obtingut 18 dels 27 regidors possibles. Per altra banda, el 2019 Vox entrava per primera vegada a un Ajuntament de Catalunya, a Salt, amb 3 regidors. Ara, ha obtingut representació a totes les capitals de província i a més de 70 municipis. D’aquests, en destaquen Terrassa on s’ha proclamat com a tercera força amb 3 regidors o Mataró on hi ha entrat amb 4 regidors.

Pel que fa a l’extrema dreta catalanista, aquesta també ha obtingut presència a diferents municipis centrant el seu discurs principalment en la xenofòbia i el populisme. D’entre aquests, destaca Ripoll on la candidatura d’Aliança Catalana encapçalada per Sílvia Orriols ha aconseguit 6 regidors; situant-se com la primera força al consistori. Així mateix, Ribera d’Ondara i Manlleu també comptaran amb un regidor de l’Aliança i La Masó amb 4 regidors de Front Nacional Català. En la mateixa línia, la formació de Josep Anglada, Som Identitaris ha aconseguit 2 regidors a Vic.

 

Un discurs que convenç? Són vots que ja hi eren a la dreta? Durant aquestes hores, s'ha fet ressò de la frase que: molts vots segurament provenen de Ciutadans, i és que, cal recordar que el 2019 la formació taronja va obtenir unes majories aclaparadores arreu del territori català. Són vots de ciutadans que tradicionalment s’han considerat d’esquerra i que ara la seva ideologia ha canviat? Ara mateix, amb un escenari obert com aquest, assenyalar el traspàs de vot o a l'abstenció com a responsables d'aquests resultats són només meres suposicions. Per veure què és el que realment ha passat caldrà posar el focus en les enquestes d’opinió.

Així doncs, negar que la dreta té una presència més gran al territori seria de crèduls. Tanmateix, també ho seria no intentar entendre el com i el perquè ha succeït això. Encara amb el focus en les eleccions municipals a Catalunya, hem vist com durant la campanya electoral partits com Vox han tingut una presència efímera a la televisió. Fet que constata una vegada més, com estan canviant les vies de comunicació i informació avui en dia. Així que, tot i aquesta absència en els espais dels mitjans tradicionals, Vox ha aconseguit atraure el focus mediàtic d’aquestes a través de diferents eines com ho han estat les protestes contra l’ocupació. Uns mitjans, però que no han estat en cap moment la seva principal via de divulgació. La publicitat i el màrqueting des de fa anys que s’han convertit en l’aliat més preuat per aquests partits. Ara, aquestes s’han traslladat a les xarxes, un fòrum d’accés obert on la contrastació d’allò que es veu brilla per la seva absència i on pràcticament no hi ha limitacions a l'hora d’expressar les idees i difondre-les.

Tanmateix, però si hi ha un fet que es pot afirmar amb tota seguretat, és l’aclaparadora derrota de Ciutadans que ha passat de tenir 245 regidors a quedar-se amb 10. I, tot i que no desapareixen, es queden amb una presència molt minoritària. Qui també ha anat en davallada en aquestes eleccions ha estat ERC que ha arribat a perdre més de 300.000 vots en conjunt. Tot i això, la formació groga continua sent la que més regidors té en sumar-ne 2.895. Per la seva banda, Junts s’ha proclamat com el partit que ha guanyat a més municipis. Els Comuns i la CUP es mantenen amb unes xifres molt similars a les dels comicis del 2019.

 

ABSTENCIÓ?

L’altre factor clau d’aquestes eleccions ha estat l’abstenció. El 2019 la participació a Catalunya en les eleccions municipals es xifrava en el 64,81%. Ara, aquesta s’ha situat en el 55,55%. Una de les causes podria ser la desmobilització del vot d’esquerres. Tanmateix, aquest no seria l’únic factor a tenir en compte. Si es retrocedeix en el temps fins a les darreres eleccions municipals, aquestes van coincidir amb les eleccions al Parlament Europeu fet que podria haver incrementat la participació, no per les eleccions en si mateixes sinó perquè en aquell moment, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras s’enfrontaven com a eurodiputats. No obstant això, el doctorat en ciència política a la UAB, Joan Font Fàbregas posa l’èmfasi en el fet que les segones eleccions on hi ha una abstenció més gran és a les municipals. De fet, si ens remuntem al 2015, la participació es va situar en el 58,52% seguint una tendència similar a la d’enguany.

Tot i que com s’ha posat de manifest són diversos els motius i factors pels quals es pot haver produït aquesta abstenció, si més no, hauria de servir d’avís per als partits polítics. I és que, tal com va dir Simone de Beauvoir “Abstenir-se de la política és en si mateix una actitud política”.

 

ELECCIONS GENERALS?

Les mesures que fa tot just unes setmanes anunciava Pedro Sánchez com la baixada del preu del lloguer pels joves, la bonificació del transport per bus i tren pels d’entre 18 i 30 anys o un abonament per anar al cinema pels majors de 65 anys (unes mesures centrades a apel·lar dos col·lectius en concret: els joves i els més grans) eren catalogades com "les mesures de la campanya electoral", una campanya que ara ja no sembla tan remota.

Ara, però caldrà esperar uns mesos veure si aquesta ha estat la decisió encertada pel PSOE. El que està clar, però és que el president del govern ha optat per prendre la iniciativa i convocar eleccions generals pel 23 de juliol; una data que diverses veus ja comencen a qüestionar.


UABmèdiaInici newspaper-variantActualitat radioRàdio play-circlePlay cursor-default-click Especials Més...més...